Quan es parla
d'interpretació del paisatge no fan falta grans inversions en centres d'interpretació. Basta amb sortir a la naturalesa i observar-la amb ajuda d'algú que ens obri els
ulls. El que hem vist tots els dies passa a cobrar una nova dimensió.
He escollit aquest paisatge perquè és el que veig tots els dies des d'Esporles,
camí cap a Sa Granja. La roca que destaca en la part superior esquerra es diu
És Castellet. Forma part de l'encavalcament de roques juràsiques que segueix
cap a la dreta. Aquest encavalcament va arrencar en el seu moment des de les
argiles vermelles del Triàsic superior (Keuper) que veiem més a baix i tot això
es va muntar sobre roques més recents (Terciàries en la nomenclatura antiga),
de l'edat de les quals en Lluc donen forma a aquestes figures càrstiques tan
conegudes. A Esporles aquestes roques estàn visibles en la corba des Badaluc.
El cas és que l'agricultura ens pinta bé les diferències geològiques. L'ésser
humà va conrear tots els terrenys que podien ser conreats en el passat i en aquest cas l'olivar (d'ullastres salvatges empeltades) ocupa tot el terreny de les argiles
del Keuper. Així va ser el paisatge en el passat a tot el llarg de la vall
d'Esporles encara que ara no vegem les antigues margades de cultiu, envaïdes
per la vegetació espontània, després de l'abandó de l'agricultura uns fa uns 60
anys. En aquestes margades avança la successió que comença amb el càrritx,
segueix amb la mata (Pistacia) o directament amb els pins d'Alep i finalment es dirigeix
de nou cap al encinar original, amb alzines que creixen protegides del ramoneo
de les cabres per la vegetació que les facilita.
En
el futur podria succeir que el encinar tradicional situat sobre l'encavalcament
de calcàries juràsiques acabés desapareixent al no tenir reclutament a causa de
la herbivoría de les cabres, però que en l'antic domini dels ullastres es
recuperés un encinar protegit de les cabres per la successió vegetal. Per
evitar que això succeeixi el millor és crear illes de vegetació morta
(branques) a l'interior del vell encinar de manera que puguin reclutar les
alzines sense que els arribi la dent de la cabra.
En
aquesta segona imatge, presa al Port des Canonge, veiem roques vermelles del
Triàsic inferior, més antigues que les argiles vermelles de la foto anterior.
Aquests sediments tenen 200 milions d'anys d'història i són d'origen
continental. Son el resultat de desmontar un relleu producte d'una orogénesis
(la herciniana) anterior a l'Alpina, que va formar el promontori balear fa 18
milions d'anys. Això vol dir que van ser dipositats sobre el continent per
rius, segurament en un període de regressió del mar. Quan aquestes roques es
van dipositar tots els continents del planeta formaven una única massa
(Pangea). Podem trobar aquesta mateixa formació (roques del Bundsandstein) a
Castelló o a Alemanya. Aquella va ser una època molt àrida. Els sediments
prenen un color vermellós o grisenc depenent de si estaven o no coberts per aigua
en dipositar-se (ferro fèrric o ferrós). Aleshores sorgien els primers rèptils
mamiferoides al planeta i el rèptil més abundant, el que va deixar més
petjades, tenia la grandària d'un porc. Tenim la sort de poder realitzar un
viatge en el temps cada vegada que baixem al Port des Canonge.
Per
descriure aquest aflorament només farien falta dos components espacials.
Imagineu que les capes de roca són llibres apilats. Bastaria descriure com està
d'inclinat el llibre (0 a 90º) respecte a una línia horitzontal (paral·lela al
mar) imaginària i d'altra banda dir què orientació té el llom del llibre (NW-ES
per exemple).
